A Ignifugaciones Barna protegim i adeqüem l'estructura de la seva nau al RD 164/2025, triem morter o pintura segons convingui, ens coordinem amb la direcció facultativa i l'OCA i deixem el certificat que avala l'informe previ i la comprovació.
Des del RD 164/2025 hi ha reglament nou per a la indústria. Substitueix el del 2004 —amb el qual es van legalitzar gairebé totes les naus que avui són dretes— i és d'aplicació plena des del novembre del 2025. Per saber quanta protecció necessita el seu acer, el reglament es fixa en dues coses: com és la nau (si està aïllada, adossada o comparteix edifici: els tipus A a E) i quin risc té l'activitat, que es calcula amb la càrrega de foc del que hi ha dins i s'ordena en tres nivells —baix, mitjà i alt— i vuit graus. D'aquest encreuament surt la classe R de l'estructura.
Com a referència, un risc baix en nau aïllada pot quedar-se a R30, un risc mitjà adossat sol demanar R90 i un risc alt puja a R120, amb R180 reservat a les configuracions més compromeses. Però el que més està movent el mercat ara mateix són dues novetats que afecten les naus ja en marxa:
És una cosa que abasta naus de molt diferent tipus, des de la caldereria i la fusteria metàl·lica del Vallès fins a les grans plataformes de la ZAL del Port o el CIM Vallès, on la càrrega de foc sol portar l'estructura a R120 o R180.
Ignifugar una nau és qüestió de calendari: ens fiquem en el planning al costat de la direcció facultativa i, quan correspon, amb l'OCA i amb els bombers competents. Busquem el forat entre el tancament i el tancament de sostres per no haver de refer res, deixem el pla de fases per escrit i aportem el certificat amb producte, lot, gruixos i assajos que la direcció tècnica incorpora a la seva documentació.
El primer que pregunta qualsevol responsable és si caldrà aturar. Gairebé mai: la màquina de projectar cobreix molta superfície al dia, així que en una nau mitjana parlem de jornades i no de setmanes. Delimitem i protegim per sectors perquè la resta continuï produint, i quan el procés no admet interrupcions ens adaptem a franges de tarda, de nit o de cap de setmana.
A més del RSCIEI estatal, a Catalunya regeix la Llei 3/2010. Li ordenem la part de protecció passiva de l'expedient segons l'organisme que li toqui.
Les activitats dels annexos 1 i 2 de la Llei 3/2010 necessiten un informe previ de prevenció i seguretat en matèria d'incendis abans de la llicència o la comunicació. Preparem el certificat de protecció passiva que avala aquest informe.
Abans de la llicènciaAbans d'iniciar l'activitat, una Entitat Col·laboradora de l'Administració (ECA/EIC) verifica in situ les mesures d'incendis. El dossier de gruixos i assajos que lliurem és la prova de la protecció passiva en aquesta comprovació.
Abans d'obrirDins de la ciutat, la competència és de Bombers de Barcelona (SPEIS), amb la seva ordenança (ORCPI) i les seves fitxes tècniques pròpies. Adaptem la documentació a aquest procediment municipal.
ORCPIA la resta de municipis informa Bombers de la Generalitat (DGPEIS), amb les seves instruccions tècniques i tramitació per Canal Empresa. Li lliurem la protecció passiva llesta per a aquest canal.
Generalitat
Anem a peu de polígon per tota la província: al Barcelonès (Zona Franca i Mercabarna), al Baix Llobregat (ZAL del Port, Mas Blau i els polígons del Prat, Cornellà, Sant Boi, Sant Andreu de la Barca i Martorell), al Vallès Occidental (CIM Vallès a Santa Perpètua, Can Salvatella a Barberà, La Ferreria a Montcada, Can Roqueta a Sabadell i els polígons de Terrassa i Rubí), al Vallès Oriental (Granollers, Mollet, Montmeló) i al Maresme, el Penedès i el Garraf.
I tant se val el ram: una plataforma logística de la ZAL, una cambra de l'entorn de Mercabarna, un taller del metall al Vallès, una planta del clúster químic-farmacèutic del Baix Llobregat o un centre de dades del Parc de l'Alba. La seqüència es repeteix: visita, mesurament de l'acer real, oferta tancada amb el sistema que millor casi amb el seu risc, execució per fases i certificat.
El cost es mesura pels metres d'acer que cal protegir i per la classe R, no pels metres de terra de la nau. Com a referència orientativa:
Demani sempre les ofertes sobre la mateixa base —mateixa R, mateix sanejament, mateix mesurament de gruixos i certificat inclòs—; així evita comparar peres amb pomes. En naus grans el metre baixa, i sobre el total pesen la R, la massivitat dels perfils, l'estat del suport i l'accessibilitat.
Digui'ns els metres de la nau, el polígon i a què es dedica (per estimar el risc). Visita tècnica gratuïta i preu tancat en 24-48 h.
La que resulti de combinar com és el seu edifici i què hi guarda a dins. De manera orientativa, una activitat de poc risc en una nau aïllada pot sortir amb R30; un risc mitjà en nau mitgera se sol moure a R90; i un risc alt arriba a R120, o a R180 en establiments que ocupen diverses plantes. El nombre exacte el fixa el projecte de l'activitat; la nostra part és garantir aquest valor amb el gruix adequat i certificar-lo.
De dues coses. Una, la forma de l'establiment, que el reglament etiqueta amb lletres: A quan comparteix edifici amb altres (en vertical, AV, o en horitzontal, AH), B quan és mitger amb una altra nau, C quan està aïllat i D o E quan l'activitat és a l'aire lliure. L'altra, la càrrega de foc del que fabrica o emmagatzema, mesurada en MJ/m², que s'ordena en vuit graus dins de tres nivells (baix, mitjà i alt). Combinant totes dues s'obté la R de la seva estructura.
Sobretot en el manteniment i en les revisions. Des del RD 164/2025, tota nau passa una inspecció d'un organisme de control cada cinc anys, sigui quin sigui el seu risc. I aquesta revisió no es queda en els extintors: mira també la protecció de l'estructura. Si el recobriment està malmès, incomplet o sense papers, l'inspector ho anota com a defecte a corregir; per això convé avançar-s'hi i revisar-lo.
Depèn d'on estigui la nau, per la Llei 3/2010 de Catalunya. Si està dins de la ciutat de Barcelona, informa Bombers de Barcelona (SPEIS), amb la seva ordenança (ORCPI) i les seves fitxes tècniques. Si està en qualsevol altre municipi, informa Bombers de la Generalitat (DGPEIS) per Canal Empresa. Les activitats dels annexos 1 i 2 de la llei demanen un informe previ abans de la llicència i una acta de comprovació per una Entitat Col·laboradora (ECA) abans d'obrir.
El reglament deixa aquesta porta oberta. En naus d'una planta amb coberta lleugera, comptar amb ruixadors automàtics i amb evacuació de fums permet reduir l'estabilitat exigida a l'estructura de coberta. Pot compensar quan protegir tota la coberta a una R alta dispara el cost: es combina protecció activa amb una ignifugació més ajustada. Qui ho decideix és la direcció facultativa en el projecte; nosaltres executem la part passiva que quedi definida.
Sectoritzar és partir la nau en compartiments que aguanten el foc un temps (per exemple EI 120), de manera que un incendi en una zona no arrossegui les altres: s'aïlla així l'oficina, la sala tècnica o el magatzem de producte perillós, amb placa o panell resistent al foc. Els segellats són el punt feble d'aquesta barrera: cada tub o safata que la travessa deixa un buit per on correrien flama i fum, i cal tapar-lo amb sistemes certificats. Són, de fet, un dels errors que més es repeteixen en les inspeccions dels polígons.
El que marqui la seva classificació: en general, l'estructura metàl·lica (pilars, pòrtics, jàsseres i corretges) fins a la seva R, els forjats i entreplantes d'oficines o altells, i la sectorització amb els seus segellats. Nosaltres fem la protecció passiva i li lliurem el certificat amb gruixos i assajos que avala l'informe previ, la comprovació de l'ECA i la inspecció de l'OCA.
Adequació al RSCIEI amb certificat inclòs, per fases i ajustada al seu calendari de producció, a Barcelona i província.